UN ALTRE DIA

UN ALTRE DIA

Un dia més estic asseguda a terra sola menjant-me l'entrepà que m'ha fet la meva mare aquest matí, veig com passen les meves companyes de classe i les de l'institut, em fixo en cada un dels detalls: la roba que porten, els complements, els pentinats, les sabates, el maquillatge,... Acte seguit faig una revisió sobre mi mateixa, tampoc som tant diferents: jo també vaig amb camisetes de tirants i pantalons estrets, també porto bambes de marca i arrecades extravagants, jo també porto el cabell llarg i molt ben pentinat i també porto els ulls negres amb unes pestanyes enormes. Per què a mi no em volen? Jo també tinc facebook i tuenti, jo també passo dels estudis i també em fumo un cigarret de tant en tant, jo també intento lligar amb nois per ser igual de guai que elles,  no ho entenc. Cada dia em quedo fins tard esperant trobar un motiu per acostar-me a elles, un aspecte en comú amb les nostres personalitats però no sóc capaç per por al rebuig.

Tal dia trec forces per a dir-li a una d'elles si els vindria de gust anar al cinema a veure la nova pel·lícula que ha sortit a la cartellera ''Tengo ganas de ti'', però tal i com m'esperava se'n va riure de mi i seguidament em va deixar anar una sèrie de paraules i insults que em van ferir l'ànima. Per què jo era una ''friqui''?

Després del llarg dia que havia viscut em vaig estirar al llit i vaig reflexionar: potser no m'havia d'acostar a aquell grup, potser havia de mirar d'acostar-me a les noies del mateix estatus que jo: les friquis, les noies estudioses i no tan preocupades per al seu aspecte, estava disposada a provar sort l'endemà amb aquell grup de noies educades i aplicades.

Després d'esmorzar vaig agafar la bossa i vaig dirigir-me cap a l'institut, per sort meva hi havia el grup de les aplicades esperant-se al costat de la porta a punt per entrar, vaig acostar-me a elles i vaig rebre per part seva un somriure de complicitat que em tranquil·litzà moltm acte seguit els vaig fer la mateixa proposta que el dia anterior els vaig fer al grup de noies superficials, després de rebre una resposta positiva i preparar-ho tot per al cap de setmana em vaig sentir molt feliç i relaxada, ja havia trobat un grup d'amigues ideal on m'acceptaven i m'apreciaven tant pels meus trets positius com pels negatius. Vaig arribar a casa acompanyada per una d'elles que per casualitat resultava que vivia al mateix carrer que jo i em vaig adonar d'una cosa que em va fer obrir els ulls: no és important tenir amigues atractives, superficials i ''populars'', sinó amigues que t'apreciïn i t'estimin per ser com ets, com les que tenia ara.