(El menjador, la tele posada i la mare llegint una revista asseguda al sofà, s’obre la porta i entro corrent)
-Mare, mare, mare! Tinc una bona notícia!
-Una bona notícia? Tira cap a l’habitació i quan l’hagis recollit ja en parlarem...
-Però mama que és important, m’han donat una beca per anar a Londres a estudiar un mes i tan sols necessito la teva firma per confirmar l’assistència
(A la mare se li il·luminen els ulls i m’abraça)
-Ai! quina alegria! Ja deia jo que tu tiraries endavant la família! Si es que ets del millor que hi ha espera’t que truco a la teva tia que ja veuràs quina il·lusió que li farà.
(La mare agafa el mòbil i truca a la Montse, la meva tia, no respon. Truca deu vegades més fins que al final obté resposta)
-Montse! Quina alegria deu meu saps què ha passat? A la nena li han donat una beca i se’n va a Londres a estudiar un mes.
-Ah, sí? Deu n ‘hi do! i pensar que quan era petita em demanava ajuda per fer les sumes i ara mira-la que se’ns envà!
-Però un mes no creus que és molt de temps, Montse?
-Home, es clar que és molt de temps però li anirà bé així aprendrà el que és viure sense papes i es centrarà en estudiar que li convindrà ja veuràs com et torna nova!
-Ja, però un mes? Jo no me’n fio i com sabré jo el que fa en tot el dia? I com sabré si menja? Ja veuràs com em torna com un pal.
-No siguis melodramàtica, dona! No veus que ja és prou grandeta? Ja veuràs com en aquest més aprendrà més del que ha aprés en tota la seva vida.
-Potser tens raó, en fi Montse penjo vaig a parlar amb el seu pare a veure que li sembla l’idea de deixar què la nena marxi un petó.
-Tranquil·la home que ja veuràs com tot va bé, un peto.
(Al penjar el telèfon la mare respira fons i es decideix a trucar al pare)
-Si?
-Hola David, sóc jo. T’he d’informar d’una cosa que probablement t’alegrarà. A la nena li han donat una beca d’un mes a Londres.
-A la Carla? Ostres quina alegria! I com està ella té ganes d’anar-hi?
-Tu diràs està entusiasmada, però a m francament em preocupa, no sabré si menja en condicions o que fa en cada moment del dia...
-No comencis amb la teva faceta de mare sobre protectora, saps que la nena menjarà i que es comportarà ja és prou gran, no té 3 anys.
-Ja ho sé David, de totes maneres ja t’informaré de tots els detalls d’acord? Adéu.
-D’acord mantinguem informat, adéu.
(La mare penja i es dirigeix cap a mi, jo amb un somriure d’orella a orella i amb un crosant a la boca me la quedo mirant fixament als ulls)
-Que hagis trucat tant és un sí?
-No ho sé Carla ja en parlarem, dóna’m temps perquè me’n faci a l’idea.

