La meva habitació, Descripció Arnau

LA MEVA HABITACIÓ: 

Només d’obrir la porta de la meva habitació, a mà dreta hi ha un escriptori de fusta amb un marc de fotos, tres colònies, dos encenedors i unes quantes arracades no gaire ben ordenades. Des de la porta, en front hi ha una finestra, amb unes cortines blaves i amb floretes que dóna al pati de la veïna; al costat de la finestra hi ha un armari a conjunt amb l’escriptori amb moltes fotos i entrades de concerts enganxades a les portes i als laterals de l’armari. A mà esquerra de la porta hi ha un llit petit amb dos coixins apilonats i just al costat del llit una tauleta de nit taronja a conjunt amb la cadira de l’escriptori. Les parets de l’habitació són de color blanc i amb un sostre alt i acabat en punta de color blau cel

DESCRIPCIÓ ARNAU:

La persona que he triat per descriure és una persona amb un caràcter alegre i capaç de fer-te somriure en tan sols un instant. És treballador i responsable a l’hora de fer feina però a l’hora de la festa és el primer en apuntar-se. És un noi bromista i amb una gran personalitat, no deixa influenciar-se pel que pensen els altres i va molt per lliure, al seu món. Físicament és d’estatura mitjana-alta i prim. Té els ulls de color marró; el cabell el té llis, i el cerrell li arriba a l’altura de les celles. Té força peques i és molt blanc de tonalitat de pell.

A day in the life of Saida Felipe

From Monday to Friday she gets up at half pas seven. Then she haves brekfast and at eight o'clock she gets the bus. In the bus she sleeps a little and at nine o'clock she starts scool. At noon she haves lunch at school and later, on Monday, Tuesday and Thursday, she goes home and she relaxes. On Wednesday and Friday in the evining she goes suimming.

Two weekends a month she goes to Flaçà with her father. The other weekends she stays in Palafrugell with her mother. When she stays in Palafrugell she never stays home. She loves going out for a walk with her friends.

Solos en el Atlántico

Solos en el Atlántico es un libro que relata la historia de una familia (Sam, Noa, Cleo y Jack) que deciden salir a navegar por el mar, pero tras un despiste por parte del cabeza de familia se dan cuenta de que no hay tierra a la vista. Después de varios intentos nulos de programar el GPS, Cleo se pone histérica y va corriendo a buscar cobertura con su teléfono móvil y se sube al mástil más alto del velero cuando de repente se le cae el móvil al agua.


Mientras pasan las horas la familia se calma y deciden ir a descansar para al día siguiente intentar buscar una solución para regresar a tierra. Durante la noche, Sam se levanta de la cama y se dirige al banyo cuando de repente nota como se le empapan los pies de aqua y va corriendo a despertar a toda la familia para advertirles del desastre y darles una importante noticia; se acerca una tormenta! Después de refugiarse y de tomar todas las medidas de seguridad posibles en el velero, intentan descansar mientras pasa la tormenta, y de buena mañana, al salir a respirar la brisa marina, Cleo detecta algo a lo lejos del mar; tras observar bien el objetivo con los prismáticos y dárselos a toda la familia para que observe lo que la niña por curiosidad había visto, llegan a la conclusión de que son náufragos pero no de apariencia humana...

La vida a la reserva

Després d'aixecar-me cada dia i aguantar les humuliacions diàries dels blancs m'he adonat que lluitar és gairebé inútil, no podem defensar el que és nostre ja que d'ells depèn la nostra existència. Encara no entenc com no ens han exterminat a tots, ens superen en homes, en armes i en territori; preferiria que un dia, mentra dormíssim ens ataquessin a tots i poguéssim morir en pau en comptes d'haver de veure la nostra terra entre valles i els nostres ulls plens de llàgrimes al recordar tot el que hem perdut per dir el que no havien de dir daavant de un blanc.


A l'aclucar els ulls cada nit no em deixen de passar un munt d'imatges sanguinàries per la ment, tot el que he hagut de menjar cada cop que he escapat de la reserva, totes les persones que han matat davant meu, totes les vegades que he hagut de parar la ma per a demanar alguna cosa per emportar-me a la boca, i milers de coses que m'he d'anar empassant amb el temps perquè sinó em prendran per a boig i els indis bojos són el blanc perfecte per a l'arma d'un home de pell clara.


Arriba un punt a la vida de tot home que es pregunta: Què hi faig jo aquí? Així que jo, avui m'he armat de valor; m'he decidit a no seguir aguantant tal humiliació, he agafat el tamboret més proper que he trobat i la corda més forta i resistent que un dels meus millors amics m'ha sabut donar, he buscat una branca forta i resistens a la que lligar la corda, he posat el tamboret a sota, he fet el nus el millor que he sabut i m'hi he penjat. Una decisió covarda i poc eficient, ho sé, però després de veure com tota la meva família i amics de la infància han anat caient com mosques, no he pogut aguantar més el pes sobre la meva espatlla. Espero que algun dia els blancs s'adonin que almenys a aquest indi no l'han matat amb les seves pròpies mans.

My best friend

My best friend name is Jony Aleman. He lives in Foixxà, near Flaçà. We don't go to the same school because he works but at the weekends I go to Flaça and I see him.

Jony is twenty years old. He is not very tall and he has got dark short straight hair. The good things about him are that he is friendly, good person, funny and the best friend in the world. I would say bad things about him but I cannot find any.

Jony is happiest when we are talking about everything that happens. He likes walking from Foixà to Flaçà and motorcycling with a scooter but he doesn't like people who lie him. We stay in Flaçà with other friends and sometimes we go to La Pera.

Com sóc jo?

Bé, vull començar dent que sóc diferent, i m'encanta. Tinc molt tipus de gent al meu voltant i cada una a la seva manera també és diferent. Jo, personalment sóc d'aquelles persones que indirectament destaco, no tant sols perquè tinc el cabell arrissant i hi ha poca gent que el tingui així, sinó també perquè escolto un tipus de música que molt poca gent escolta.

No sóc independentista i a més m'agrada somriure quan tinc els ulls plens de llàgrimes. Em  considero una persona forta davant la gent tot i que reconec que quan arribo a casa no puc evitar plorar.

També reconec que sóc una persona molt tossuda i molt implusiva i tinc un caràcter força difícil de controlar, però al cap i a la fi jo penso que per molt que una persona intenti cambiar i aparentment semli que ho aconsegueix, en el fons sempre serà igual ja que tali i com naixem és tal i com morim tot i que amb el físic canviat.

LOS MCM ¿100% FIABLES?

Hoy en día es muy fácil informarse de las últimas noticias; podemos encender la televisión, leer el periódico, encender la radio, mirar en redes sociales o navegar por el YouTube. Pero, ¿qué métodos son fiables y cuáles están manipulados?

En la televisión tenemos el telediario, que nos informa sobre las noticias más importantes del país incluso del mundo, y tenemos los programas de cotilleos, los cuales normalmente (a diferencia del telediario) están repletos de mentiras y de manipulaciones informativas.

La prensa escrita es similar a lo que se comenta en el telediario pero mucho más detallado y escrito en papel.

La radio es más o menos como la televisión aunque sin imagen proyectada, en la mayoría de los cuales hay algún momento (sobre todo por las mañanas) en las que te dan alguna de las últimas noticias.

Ahora viene la parte que es un poco más delicada, la parte de las redes sociales y el Youtube, las noticias dichas por tales sitios suelen estar manipuladas, aunque no todas. Youtube, por ejemplo, tiene muchos contenidos que nos pueden servir mucho, pero por otra parte tiene muchísimos que tienen mentiras.

En conclusión, yo creo que los mejores métodos para informarse son: el telediario y el periódico aunque también es fiable escuchar las noticias que se emiten por radio.

CASTELLÀ

Este blog ha sido creado para que podamos colgar y compartir las redacciones u otros trabajos que hacemos en algunes asignaturas

CATALÀ


Aquest blog ha sigut creat perquè hi poguem pejar i compartir les redaccios o demés treballs que fem a algunes assignatures